Una volta per tres comarques (Berguedà, Ripollès i la Garrotxa).

Amb una mica de retard però ja torno a actualitzar el blog. El pasta cap de setmana no va ser tant profitós com l’anterior però la sortideta del dissabte no va estar gens malament.

Aquesta vegada vaig quedar amb el Trins, per a fer una volteta amb un bon nombre de quilòmetres.

Quedem a les 8:30 del matí. Encarem la pujada a Coll de Merolla amb tranquilitat, mirant d’agafar un bon ritme per tal d’aguantar en condicions tota la sortida. La baixada la fem a bon ritme, pedalant en tot moment (el ritme el marcava el senyor Trins…). Anem baixant fins a Ripoll on agafarem la carretera direcció St. Joan de les Abadesses. Aquí la carretera va fent més aviat pla (o fals pla) tot i alguns repetxons que superem no s’ha de treure el plat. A partir de St. Joan trobem alguna pujadeta que ens fa apretar més les dents i inclús, treure el plat. Tot i això el ritme continua sent bo. Una vegada a St. Pau, prenem la carretera que va cap a Olot, superant el Coll del Capsacosta. Aquest no suposa cap dificultat ja que per aquesta vessant és pràcticament pla.

Una vegada superat el coll, emprenem la baixada cap a la Vall de Bianya. En aquest tram ens trobem gran quantitat de ciclistes que molts d’ells ens tornarem a trobar de tornada, al Coll de Canes.

La baixada fins arribar a la C-26 és molt tranquil·la i pràcticament només ens creuem amb ciclistes. Una vegada agafem la carretera dels túnels, on el trànsit és més elevat, ens posem un darrera l’altre i seguim baixant. Fins arribar a Olot el terreny és pla, en alguns punts és favorable i tot.

A partir d’Olot, comença la pujada al port, més important de la jornada, si més no pel que fa els números, el coll de Canes. No és un port dur ni molt menys però és llarguet i si es puja ràpid pot fer bastant mal. Aquest no és el nostre cas ja que el pugem a un ritme tranquil i anem xerrant. El sol comença a apretar i cauen algunes gotes de suor. Passem el Coll de Coubet, que pocs dies abans havien superat els corredors de la Volta (considerat pels organitzadors de 1a categoria, en el meu cas el considero un 2a). Continuem pujant fins coronar Canes.

La baixada de Canes la fem amb vent de cara i m’és molt difícil seguir el ritme del Roger en els trams de més baixada, no paro de pedalar en cap moment. A partir de Vallfogona del Ripollès trobem alguns trams de pujada i pla on haurem de combatre el vent de cara. Acabada la baixada, travessem Ripoll i seguim pujant cap a Campdevànol on prenem una coca-cola per tal de recuperar forces i encarar la última dificultat de la sortida. Merolla des de Campdevànol ho tenim bastant per mà però quan vas una mica “cascat” es pot arribar a fer molt dur ja que la carretera pica cap amunt en tot moment i l’asfalt no és que estigui en gaire bones condicions. Poc després de sortir de Campdevànol ens atrapa un home, amb el qual compartirem pedalades fins arribar a Gombèn. Coronem el coll i encarem la baixada ja cap a la Pobla, per variar, el Roger torna a marcar un bon ritme i no el puc seguir fins que arriben alguns repetxons on el torno a atrapar, per tornar-se a escapar a les baixades...

En conclusió, una ruta molt bonica, sense grans desnivells però a bon ritme. Una sortida perfecte per l’època en la que ens trobem, per tal d’anar acumulant quilòmetres a les cames.

Aquí teniu el perfil:

Gràcies per les fotos Trins!!

Salut i que el ritme no pari!