viernes, 22 de abril de 2011

Descobrint una mica més l'Ariège!

Després d’estar molts mesos esperant, per fi han arribat els grans ports a les sortides. Aprofitant la bona primavera que està fent vam dir de fer una etapa d’aquelles series en plè Pirineu, i així va ser. Dimecres 20 d’abril, a les 5:00 hores del matí sortim, juntament amb l’Adrià de la Pobla de Lillet direcció Massat, un bonic poble situat a l’Ariège, regió on tindrà lloc la nostra etapa. El matí era bastant fresc, el termòmetre va arribar a baixar fins als 0ºC en algun tram de la Cerdanya.
Arribem més d’hora del que ens pensàvem, poc després de les 7:00 ens presentem al poble de Massat, on aparcarem sense cap problema a la plaça de l’església.
Al cap de poca estona arriba l’altre company de ruta, el Roger. Aprofitant que tothom ha arribat molt d’hora al punt de trobada, decidim sortir més aviat del que haviem planejat i a les 8 del matí ja estem donant pedals pujant el primer port de la jornada i primer BIG, el Col de Peguère.






Aquesta pujada té dues parts molt ben diferenciades, una primera d’uns 6 quilòmetres més o menys, la qual no és gaire dura, que coincideix amb la pujada de Col de Port. Pel que fa al segon tram, canvia totalment la cosa. Els últims 3,5 km de la pujada tenen una mitja propera al 12% amb algun quilòmetre proper al 14%. Tot i això les rampes no solen ser gaire superiors al 15%. És un tram realment dur, amb una carretera molt estreta, típica de l’Ariège.





Una vegada superat el primer port del dia, fem un parell de quilòmetres de fals pla que ens portaran fins al Sommet de Portel. Aquí comença la baixada, per carretera estreta i passant pel Col de la Crouzette. La baixada per on passarem és realment pronunciada, no té res a envejar als últims quilòmetres de Peguère.
Una vegada al poble de Biert, comença la segona cota del dia. El col de Saraillé. Potser el més suau del dia però tot i això té algun quilòmetre proper al 9% amb una mitja del 6.5% durant uns 5.5 km.



La baixada d’aquest port té unes vistes realment espectaculars de les muntanyes més altes de la zona, encara amb una bona quantitat de neu a les parts més elevades.



Arribem al poble d’Ourst, on encarem uns quants quilòmetres de fals plà fins arribar a Ustou, on comença el tercer port important del dia i segon BIG, l’estació d’esquí de Guzet-Neige, una pujada constant, amb algun descanset però bastant dura. Són uns 11 km a una mitja del 7.1%.

Els primers quilòmetres coincideixen amb els del Col de Latrape, el qual farem després de Guzet. La pujada no és que sigui molt espectacular, és una típica pujada a una estació d’esquí, però les vistes des de dalt no estan gens malament.






Una vegada hem coronat tots, fem foto de rigor i baixem uns 6 km fins arribar al trencant per acabar de pujar l’últim quilòmetre i mig del Col de Latrape, on farem una coca-cola per agafar forces per fer, potser, el port més dur i constant de la jornada, el Col d’Agnes.
Aquest coll comença a la localitat de Aulus les Bains, on trobarem un cartell que posa que està tancat. Nosaltres passem totalment d’aquesta senyal i tirem cap amunt.
Els primers quilòmetres transcorren per una recta llarguíssima, amb uns percentatges molt alts i constants. El port consta de 10 km amb una mitja del 8.2% que no està gens malament.
En un principi costa agafar el ritme de pujada però poc a poc les cames es van acostumant a la pendent i la pujada s’acaba fent molt entretinguda, gràcies a les bones vistes que presenta.



Els últims quilòmetres del port són realment espectaculars, amb algun descanset molt benvingut que et permet respirar una mica i disfrutar del paisatge.



Aquí podeu veure el Roger a punt de coronar Agnes i a punt de sumar el tercer BIG del dia. La cara de cansat diu molt de la duresa d’aquest port, juntament amb el desnivell acumulat de tota la jornada.



La baixada per l’altre vessant també és molt espectacular, amb vistes de l’etang de Lers.



I és que l’Ariège es fa suar molt, però la bellesa de l’entorn juntament amb la duresa i espectacularitat dels seus ports fa que les rutes per allà siguin genials i no deixin indiferent a ningú.

Aquí teniu el perfil de l’etapa.



Salut a tots i que el ritme no pari!!!!

lunes, 11 de abril de 2011

Bon temps i bons ports!

Després d’estar molts dies sense actualitzar el blog, avui hi torno amb la última sortida, la de dissabte pel matí. Aprofitant el bon temps que ha fet aquests últims dies vam fer, potser, la ruta amb els ports més durs del que portem d’any. En aquest cas vaig anar acompanyat de l’Adrià, el Pere i el Jordi.
Quedem a les 8 del matí, el sol comença a apretar amb ganes ja, no farà falta cap jaqueta ni paravents en tota la sortida. L’any passat a aquestes alçades d’any, encara anàvem de llarg i les sortides eren molt més discretes, però com ja he dit anteriorment, s’ha d’aprofitar la situació.
Amb poca estona ens plantem a Coll de Merolla, un port, el qual va molt bé per entrar en calor. Com no podia ser de cap més manera, el pugem fent petar la xerrada ja que en aquest cas la pujada és molt suau i no la fem a fons ni molt menys.
Baixem cap a Gombrèn i Campdevànol, on ens trobarem ja alguns ciclistes, algun de conegut com el Fernando (“Sirhcar” al Fòrum), el qual aprofito per saludar-lo des d’aquí.
Travessem Ripoll, on trobem bastant trànsit degut a que s’hi celebrava la fira de les 40 hores. Passat Ripoll, encarem ja el pla, o millor dit, fals pla cap a Sant Joan de les Abadesses, on començarà la primera “cota puntuable” de la jornada, Coll de Jou, per mi, un dels ports més durs i a la vegada espectaculars de la zona, sobretot per la seva vessant de Ribes, la qual farem de baixada. En aquest cas farem la vessant més dura, amb algun quilòmetre que supera el 11% de mitja amb rampes properes al 20%.
Els primers quilòmetres, sortint de St. Joan, no tenen gran dificultat, la cosa es complica, i de veritat, en el seu pas per Ogassa, on ja al mig del poble trobem rampes que ens faran posar ja pràcticament el pinyó gran. Aquest és molt irregular, on trobarem dos trams bastant durs, un sortint del poble d’Ogassa i l’altre ja cap al final.
Les primeres rampes, les fem xerrant encara i fent broma, però a mida que anem avançant el silenci s’apodera de la situació ja que el cansament comença a ser ja acusat.





Una vegada ja superada la primera part dura del port, tenim un descans, el qual no acaba de ser benvingut, ja que el paviment, que és ciment, està en no gaire bones condicions i s’ha d’anar en compte a no passar per alguns forats que podrien deixar malmesa la roda de la bici.
A dos quilòmetres per coronar, tenim punxada. El Pere segurament ha punxat pel mal estat del paviment. Traiem la coberta, muntem una càmera nova, i quan sembla que ja la tenim inflada, surt la vàlvula volant i ja hi tornem a ser! Finalment ho vam poder solucionar, ja que disposàvem de vàries càmeres.
Aquí us deixo unes imatges de l’últim quilòmetre de pujada, realment espectacular!





Una vegada coronat el coll, mengem una mica i tirem cap a Ribes. La baixada tot i ser de ciment, està en molt millor estat que per l’altre vessant. Les vistes del principi de la baixada són espectaculars de nou.




Passem el poble de Bruguera, on recollirem aigua per tal d’afrontar el segon port del dia, la Collada de Toses.

Baixem fins a Ribes, on comença la pujada. Els primers quilòmetres, fins a Planoles, els farem per la carretera general. La pujada no és molt acusada però la calor comença a ser important i es fa una mica feixuc.
Una vegada al poble de Planoles, agafem la carretera que va cap a Toses. Els primers quilòmetres continuen sent suaus, amb pendents entre el 3% i 5%. A Toses parem a la font per tal d’omplir els bidons d’aigua fresca, menjar una mica i encarar la part més dura del port.



Aquí trobem alguns quilòmetres al 10%, amb una pendent molt mantinguda que no dona descans fins que no corones. Aquí cada un agafa el seu ritme. Jo intento seguir l’Adrià, però acabo perdent-lo de roda. Tot i això no el perdo de vista. Estic content ja que tot i no poder sortir tot el que voldria, més o menys puc portar un bon ritme a les pujades.




Ens reagrupem tots i continuem, que la pujada encara no s’ha acabat! Ara hem de superar els 2 quilòmetres de pujada des del Pla d’Anyella fins el Coll de la Creueta, dos quilòmetres amb una pendent del 7%, 8%. Coronem la Creueta i ara ja només queda baixada fins la Pobla.



Al final va sortir una molt bona ruta, amb una bona suma de quilòmetres i desnivell, amb dos ports bastant durs, una molt bona manera de passar el matí del dissabte, fent bici en molt bona companyia!

Aquí teniu el perfil:



Salut a tothom i a seguir rodant!