lunes, 28 de febrero de 2011

Un cap de setmana interessant!

 
Després d’una setmana d’inactivitat, va arribar el cap de setmana i la veritat és que no ha estat gens malament. Aquesta setmana vaig pujar cap a la Pobla el dissabte i què millor que arribar i sortir a pedalar una mica.
Sortida de tarda, típica de quan no hi ha temps per fer grans coses. Anada i tornada a Campdevànol, uns 50 quilòmetres amb una temperatura més que agradable i a ritme alegre, i és que quan no hi ha temps per fer quilòmetres, s’agraeix fer una tirada més curta i a bon ritme, que quan arribis a casa estiguis cansat.
Però qui havia de dir que aquella tant bona temperatura del dissabte per la tarda, passaria a ser ja de cara a diumenge un fred intens, amb rufagada i vent del nord, gens fluix per cert.
Diumenge pel matí havíem quedat amb el Xavi (Beiru) per anar a fer una volteta, de característiques normals pel que fa a l’època en la que ens trobem.
Vam quedar que jo miraria el temps a les 6 del matí per tal de poder-lo avisar en cas de mal temps i així estalviar-se el viatge. Però a les 6 del matí estava tot calmat i el fred no era excessivament intens (el vent no deixa baixar la temperatura, però augmenta la sensació de fred). 
Al voltant de les 9 del matí, ens trobem amb el Xavi al barri del Firal de la Pobla. El temps havia empitjorat molt, la temperatura no era molt baixa per ser les 9 del matí, uns 8º, però el vent era fort cosa que feia que s’acusés molt més el fred.
Comencem a pedalar direcció Gombrèn, encarant les primeres pujades del dia. Anem fent a bon ritme, tot xerrant. Coronem Merolla.


   

Fins aquí el vent no s’havia fet notar gaire. Encarem la baixada cap a Gombrèn, on el fred es feia notar. El tram de Gombrèn a Campdevànol el vent venia a favor (cosa molt rara...) i els quilòmetres passaven molt ràpid. Arribem a Ripoll encara amb vent bastant a favor. Una vegada a Ripoll ens dirigim cap a Sant Joan de les Abadesses. Aquest tram personalment sempre se’m fa una mica pesat i aquesta vegada no va ser diferent, tot i que l’aire tampoc no venia de cara.




Encarem el Coll de Santigosa. La pujada és bastant tranquil·la, no trobem gairebé cotxes, només algunes motos de gent que van a fer trial per la zona. Comencem al pujada tranquil·lament, no és dura i podem anar petant la xerrada. A poc pel final m’avanço una mica i aprofito per fer una foto de l’arribada del Xavi a dal al coll. Fem la foto de rigor i continuem.



Continuem cap a Coll de Coubet i empalmem amb els últims 2 o 3 km de la vessant del Coll de Canes per Olot. Amb un moment coronem.




El vent començava a ser bastant fort i tocava de cara, era d’imaginar que si d’anada tocava de cul, de tornada passaria el contrari, i així va anar, havia arribat l’hora de patir.
Encarem la baixada cap a Vallfogona i Ripoll sense deixar de pedalar ja que el vent ens frenava bastant. Travessem Ripoll i pujant cap a Campdevànol la velocitat del vent continuava augmentant, costava molt avançar. 
El temps es complicava per moments, els núvols de rufagada guanyaven terreny i poc abans d’arribar a Gombrèn queien les primeres volves de neu.




Continuem pedalant entre vent i neu fins que passat Gombrèn sembla que el temps es comença a comportar, deixa de nevar i el sol sembla que escalfi una miqueta més. Abans d’arribar a Merolla em torno a escapar una mica, poc després ens retrobem de nou a dalt del coll.
Ara ja només tocava pedalar els últims 9 km de baixada amb un parell de repetxons.
Al final ens va quedar una molt bona sortida, amb uns 95 km i 1300 de desnivell, amb la duresa incrementada a causa del vent. No va estar gens malament, les sensacions van ser molt bones i esperem poder repetir sortides com aquesta, ara bé, si pot ser sense vent millor!

Només em queda agrair al Xavi per haver pujat, tot i el mal temps! Si voleu veure la seva crònica i les seves fotos només heu de visitar el seu blog.

Aquest és el resultat final de la sortida:



Salut a tothom i que el ritme no pari!




jueves, 24 de febrero de 2011

Aprofitant que comencem una nova temporada...

Aprofitant que comencem una nova temporada, he decidit fer-me un petit blog per tal de poder compartir amb tots vosaltres les meves vivències sobre la meva companya de fatigues: bicicleta.

El meu nom és Antoni Pons, tinc 21 anys i sóc d'un petit poble situat a la comarca del Berguedà, concretament a la capçalera del riu Llobregat: La Pobla de Lillet. Sóc un aficionat als esports, entre els quals practico el tennis de taula, la bicicleta i qualsevol esport que em mantingui amb contacte amb la muntanya, m'agrada practicar-lo.

L'afició per la bicicleta ve des de molt jove. He tingut la sort de poder viure en un poble petit on hi ha molt poca circulació de vehicles pels carrers, cosa que ha fet que des de la meva infància pogués desplaçar-me amb bicicleta pels carrers sense gaires perills. A mida que m'he anat fent gran, l'afició per aquest esport ha anat creixent. Amb 12 anys feiem sortides amb els amics per la muntanya, i poc després ja anàvem a fer algunes pedalades per poblacions properes de la comarca.
Dels 15 als 18 anys potser ha estat l'època que menys esport he practicat, fins que a l'estiu de 2008, juntament amb un gran amic i actual company de fatigues, l'Adrià, vem decidir probar i adquirir una bicicleta de carretera. Va ser en aquest moment on realment va comensar la meva gran afició per aquest esport.
Durant aquests quasibé tres anys, he anat practicant aquest esport tant com he pogut, dic tant com he pogut ja que per qüestions d'estudi i de viure a la "gran ciutat" no he pogut fer tots els quilòmetres que m'haurien agradat, tot i això no em puc queixar. Han estat tres anys de proposar-se nous reptes i complir-los, tres anys disfrutant sobre rodes, tres anys de descobrir nous paisatges i noves pujades, algunes d'inhumanes i d'altres més entretingudes, en les quals he pogut descobrir paisatges únics i de gran bellesa, ports mítics que m'han fet sentir com un campió quan els he coronat.
Podria dir que el cicloturisme és com una droga sana que em té ben enganxat, em dona la motivació necessària per proposar-me nous reptes i entrenar per tal d'aconseguir-los, disfrutant-ne en tot moment, ja sigui en les sortides repetitives dels mesos d'hivern com en els grans reptes, rutes amb grans desnivells, aquelles sortides que fan que no puguis dormir la nit avans.

Ara que suposo que ja em coneixeu una mica més, només dir que en aquest bloc aniré explicant-vos les meves vivències sobre rodes, ja siguin sobre la btt o bé sobre la "flaca".

Salut a tothom i fins aviat!