Seguim sumant quilòmetres!

Després d’estar prop de dues setmanes sense tocar la bicicleta, per fi aquest cap de setmana vaig poder treure’m el “mono” que portava ja des de feia dies.

El problema de no poder sortir entre setmana fa que si un cap de setmana no pots sortir, ja sigui per culpa del mal temps o per acumulació de coses a fer, s’allarga massa el temps d’inactivitat i això fa que costi molt sumar quilòmetres.

El passat cap de setmana va ser realment bo pel que fa al temps i una oportunitat així no es pot deixar escapar.

El dissabte a les 9 del matí havíem quedat amb el Roger (Trins), el seu pare i el Jordi Perarnau per anar a rodar una estona. Em llevo pel matí, esmorzo i a la que vaig a treure la bicicleta del garatge, putada! La roda estava punxada! No hi ha més solució que reparar-ho. Truco als companys per avisar-los i quedem que ells aniran tirant i que ja els atraparia...

Arreglo la punxada el més ràpid possible i surto fletxat de casa direcció Merolla. Pujo a bon ritme, em pensava que després de tants dies costaria més arrancar però les sensacions pujant són bones. Suposo que els spining que van caient de tan en tan per alguna cosa han de servir! Arribo a Coll de Merolla i allà ens trobem tots tres. El pare del Roger havia anat tirant al seu ritme.

La baixada la fem bastant ràpid, un ritme molt alegre que marcava el Trins com ja sol ser normal.

Una vegada a Campdevànol tirem cap a Ribes de Freser per acabar encarant la pujada a Queralbs. Continuem amb un bon ritme. Arribant a Ribes atrapem al Máximo (Pare del Roger), que ens acompanyarà durant la resta de la ruta. La pujada a Queralbs la fem tranquil·lament, xerrant. Al final, ja arribant, m’escapo una mica i segueixo pujant fins que s’acaba l’asfalt, poc després de passar el poble. Aquesta última part de la pujada no està gens malament, la pendent va rondant entre el 6% i el 8%. Al poc temps d’arribar a dalt, quan començava a baixar, va arribar el Jordi, que també va acabar d’arribar. Baixem i al poble ens tornem a agrupar amb el Roger. Fem la baixada a bon ritme de nou, amb el vent sempre de cara. Una vegada a Campdevànol encarem l’últim tram ja cap a la Pobla tot xerrant amb els companys. Arribant a Gombrèn ens trobem a un altre company de la Pobla, l’Oriol, que ens acompanyarà ja fins a l’arribada. Al final hem format un bon grupet. A veure si continuem sent tanta gent a les pròximes sortides!

El diumenge, per això, la cosa ja era més sèria. Haviem quedat amb el Roger Coll i l’Adrià per a fer, si més no per a mi, la sortida més dura del que portem d’any. L’hora de quedada era bastant d’hora, a les 8 del matí a Guardiola. Amb l’Adrià havíem quedat a les 7:40 però acabem sortint a les 8 menys 10 ja que de poc i em quedo dormint...

La baixada fins a Guardiola es fa molt dura, el fred era intens i la baixa temperatura, sumada a la velocitat de baixada, fa que la sensació sigui molt acusada. Una vegada a Guardiola ens ajuntem amb el Roger i continuem avall. El tram fins la Rodonella es fa especialment dur degut al fred que continuava fent. A partir d’aquí el terreny fa que entrem en calor i el sol també comença a escalfar. Una vegada a Berga comença la primera pujada “puntuable” del dia, el Coll de Jouet o Túnel de la Mina (com l’hi vulgueu dir) tot i que algun repetxó ja ens havia posat a lloc uns minuts abans.

La pujada no és gens dura, la fem a bon ritme tot xerrant, cosa que fa que passi ràpid. Amb un moment ens posem davant del túnel. Barreta, ens abriguem una mica i cap avall!

Amb poca estona ens presentem ja a St. Llorenç de Morunys, havent superat ja alguns repetxons d’aquells que fan que les cames es posin a lloc, que només s’agraeixen els dies de fred, ja que et fan suar de valent!

Aquí podem dir que comença el port més important de la jornada, el Coll de Port. Per a mi i l’Adrià no era nou, però per al Roger sí i crec que no el va decepcionar gens. No té percentatges molt importants, desnivells del 6% i 7%, però els descansos són molt escassos i la pendent es manté molt constant.

Pujem el port a bon ritme, aconsegueixo seguir a l’Adrià fins a coronar. Una vegada a dalt esperem el Roger i fem la foto de rigor. Les vistes des d’allà dalt eren espectaculars, les nevades dels últims dies fan que el Pirineu estigui completament blanc, en tot el que portem d’hivern no l’havia vist tant nevat!

Foto: Adrià Moreno

Encarem la baixada cap a Tuixén, on començarem el segon port més important del dia, el Coll de Josa. Els primers quilòmetres entre els pobles de Tuixén i Josa els fem a un ritme tranquil, tot xerrant. Aquest tram del port és bastant pla, només hi ha alguns trams on puja més, sobretot arribant al poble de Josa del Cadí. Passat Josa, al cap de dos quilòmetres encarem la part final del port, la més dura amb diferència. Segons el cartell que hi ha la pendent mitja és del 6% però crec que el que va fer aquest cartell es va quedar una mica curt.

En aquest últim tram no hi ha manera de seguir l’Adrià, el cansament del dia abans ja es fa present i vaig pujant al meu ritme. Una vegada a dalt, ens reagrupem i fem la foto amb el cartell del port.

Foto: Roger Coll

A aquestes hores la gana ja comença a apretar i parem al poble de Gósol a fer unes patates i una coca-cola que ens donarà energia ja per a arribar a casa.

Ara la part dura de la ruta ja estava feta. Només quedaria la pujada des de Saldes a Maçaners que es fa menys dura del que en un principi imaginàvem.

Arribem a Guardiola de nou i ens despedim del Roger. Ara només faltava la pujada a la Pobla, que ens feia bastant respecte ja que a aquestes èpoques el cos encara no està acostumat a aguantar tantes hores sobre la “burra”. Tot i estar cansats, ho fem a un molt bon ritme.

Com a conclusió puc dir que el cap de setmana ha estat molt interessant i ben aprofitat. Les sensacions han estat bones tan un dia com l’altre. Potser no puc sortir tot el que voldria però com a mínim, de moment, les sensacions van sent bones!

Aquí teniu el perfil de la sortida:

Salut i que el ritme no pari!