lunes, 11 de abril de 2011

Bon temps i bons ports!

Després d’estar molts dies sense actualitzar el blog, avui hi torno amb la última sortida, la de dissabte pel matí. Aprofitant el bon temps que ha fet aquests últims dies vam fer, potser, la ruta amb els ports més durs del que portem d’any. En aquest cas vaig anar acompanyat de l’Adrià, el Pere i el Jordi.
Quedem a les 8 del matí, el sol comença a apretar amb ganes ja, no farà falta cap jaqueta ni paravents en tota la sortida. L’any passat a aquestes alçades d’any, encara anàvem de llarg i les sortides eren molt més discretes, però com ja he dit anteriorment, s’ha d’aprofitar la situació.
Amb poca estona ens plantem a Coll de Merolla, un port, el qual va molt bé per entrar en calor. Com no podia ser de cap més manera, el pugem fent petar la xerrada ja que en aquest cas la pujada és molt suau i no la fem a fons ni molt menys.
Baixem cap a Gombrèn i Campdevànol, on ens trobarem ja alguns ciclistes, algun de conegut com el Fernando (“Sirhcar” al Fòrum), el qual aprofito per saludar-lo des d’aquí.
Travessem Ripoll, on trobem bastant trànsit degut a que s’hi celebrava la fira de les 40 hores. Passat Ripoll, encarem ja el pla, o millor dit, fals pla cap a Sant Joan de les Abadesses, on començarà la primera “cota puntuable” de la jornada, Coll de Jou, per mi, un dels ports més durs i a la vegada espectaculars de la zona, sobretot per la seva vessant de Ribes, la qual farem de baixada. En aquest cas farem la vessant més dura, amb algun quilòmetre que supera el 11% de mitja amb rampes properes al 20%.
Els primers quilòmetres, sortint de St. Joan, no tenen gran dificultat, la cosa es complica, i de veritat, en el seu pas per Ogassa, on ja al mig del poble trobem rampes que ens faran posar ja pràcticament el pinyó gran. Aquest és molt irregular, on trobarem dos trams bastant durs, un sortint del poble d’Ogassa i l’altre ja cap al final.
Les primeres rampes, les fem xerrant encara i fent broma, però a mida que anem avançant el silenci s’apodera de la situació ja que el cansament comença a ser ja acusat.





Una vegada ja superada la primera part dura del port, tenim un descans, el qual no acaba de ser benvingut, ja que el paviment, que és ciment, està en no gaire bones condicions i s’ha d’anar en compte a no passar per alguns forats que podrien deixar malmesa la roda de la bici.
A dos quilòmetres per coronar, tenim punxada. El Pere segurament ha punxat pel mal estat del paviment. Traiem la coberta, muntem una càmera nova, i quan sembla que ja la tenim inflada, surt la vàlvula volant i ja hi tornem a ser! Finalment ho vam poder solucionar, ja que disposàvem de vàries càmeres.
Aquí us deixo unes imatges de l’últim quilòmetre de pujada, realment espectacular!





Una vegada coronat el coll, mengem una mica i tirem cap a Ribes. La baixada tot i ser de ciment, està en molt millor estat que per l’altre vessant. Les vistes del principi de la baixada són espectaculars de nou.




Passem el poble de Bruguera, on recollirem aigua per tal d’afrontar el segon port del dia, la Collada de Toses.

Baixem fins a Ribes, on comença la pujada. Els primers quilòmetres, fins a Planoles, els farem per la carretera general. La pujada no és molt acusada però la calor comença a ser important i es fa una mica feixuc.
Una vegada al poble de Planoles, agafem la carretera que va cap a Toses. Els primers quilòmetres continuen sent suaus, amb pendents entre el 3% i 5%. A Toses parem a la font per tal d’omplir els bidons d’aigua fresca, menjar una mica i encarar la part més dura del port.



Aquí trobem alguns quilòmetres al 10%, amb una pendent molt mantinguda que no dona descans fins que no corones. Aquí cada un agafa el seu ritme. Jo intento seguir l’Adrià, però acabo perdent-lo de roda. Tot i això no el perdo de vista. Estic content ja que tot i no poder sortir tot el que voldria, més o menys puc portar un bon ritme a les pujades.




Ens reagrupem tots i continuem, que la pujada encara no s’ha acabat! Ara hem de superar els 2 quilòmetres de pujada des del Pla d’Anyella fins el Coll de la Creueta, dos quilòmetres amb una pendent del 7%, 8%. Coronem la Creueta i ara ja només queda baixada fins la Pobla.



Al final va sortir una molt bona ruta, amb una bona suma de quilòmetres i desnivell, amb dos ports bastant durs, una molt bona manera de passar el matí del dissabte, fent bici en molt bona companyia!

Aquí teniu el perfil:



Salut a tothom i a seguir rodant!

1 comentario:

  1. Te devuelvo el saludo desde aquí!
    Después de varios dias pedaleando solo, ver una cara conocida, aunque sea fugazmente, fue un motivo de gran alegría.

    ResponderEliminar