viernes, 22 de abril de 2011

Descobrint una mica més l'Ariège!

Després d’estar molts mesos esperant, per fi han arribat els grans ports a les sortides. Aprofitant la bona primavera que està fent vam dir de fer una etapa d’aquelles series en plè Pirineu, i així va ser. Dimecres 20 d’abril, a les 5:00 hores del matí sortim, juntament amb l’Adrià de la Pobla de Lillet direcció Massat, un bonic poble situat a l’Ariège, regió on tindrà lloc la nostra etapa. El matí era bastant fresc, el termòmetre va arribar a baixar fins als 0ºC en algun tram de la Cerdanya.
Arribem més d’hora del que ens pensàvem, poc després de les 7:00 ens presentem al poble de Massat, on aparcarem sense cap problema a la plaça de l’església.
Al cap de poca estona arriba l’altre company de ruta, el Roger. Aprofitant que tothom ha arribat molt d’hora al punt de trobada, decidim sortir més aviat del que haviem planejat i a les 8 del matí ja estem donant pedals pujant el primer port de la jornada i primer BIG, el Col de Peguère.






Aquesta pujada té dues parts molt ben diferenciades, una primera d’uns 6 quilòmetres més o menys, la qual no és gaire dura, que coincideix amb la pujada de Col de Port. Pel que fa al segon tram, canvia totalment la cosa. Els últims 3,5 km de la pujada tenen una mitja propera al 12% amb algun quilòmetre proper al 14%. Tot i això les rampes no solen ser gaire superiors al 15%. És un tram realment dur, amb una carretera molt estreta, típica de l’Ariège.





Una vegada superat el primer port del dia, fem un parell de quilòmetres de fals pla que ens portaran fins al Sommet de Portel. Aquí comença la baixada, per carretera estreta i passant pel Col de la Crouzette. La baixada per on passarem és realment pronunciada, no té res a envejar als últims quilòmetres de Peguère.
Una vegada al poble de Biert, comença la segona cota del dia. El col de Saraillé. Potser el més suau del dia però tot i això té algun quilòmetre proper al 9% amb una mitja del 6.5% durant uns 5.5 km.



La baixada d’aquest port té unes vistes realment espectaculars de les muntanyes més altes de la zona, encara amb una bona quantitat de neu a les parts més elevades.



Arribem al poble d’Ourst, on encarem uns quants quilòmetres de fals plà fins arribar a Ustou, on comença el tercer port important del dia i segon BIG, l’estació d’esquí de Guzet-Neige, una pujada constant, amb algun descanset però bastant dura. Són uns 11 km a una mitja del 7.1%.

Els primers quilòmetres coincideixen amb els del Col de Latrape, el qual farem després de Guzet. La pujada no és que sigui molt espectacular, és una típica pujada a una estació d’esquí, però les vistes des de dalt no estan gens malament.






Una vegada hem coronat tots, fem foto de rigor i baixem uns 6 km fins arribar al trencant per acabar de pujar l’últim quilòmetre i mig del Col de Latrape, on farem una coca-cola per agafar forces per fer, potser, el port més dur i constant de la jornada, el Col d’Agnes.
Aquest coll comença a la localitat de Aulus les Bains, on trobarem un cartell que posa que està tancat. Nosaltres passem totalment d’aquesta senyal i tirem cap amunt.
Els primers quilòmetres transcorren per una recta llarguíssima, amb uns percentatges molt alts i constants. El port consta de 10 km amb una mitja del 8.2% que no està gens malament.
En un principi costa agafar el ritme de pujada però poc a poc les cames es van acostumant a la pendent i la pujada s’acaba fent molt entretinguda, gràcies a les bones vistes que presenta.



Els últims quilòmetres del port són realment espectaculars, amb algun descanset molt benvingut que et permet respirar una mica i disfrutar del paisatge.



Aquí podeu veure el Roger a punt de coronar Agnes i a punt de sumar el tercer BIG del dia. La cara de cansat diu molt de la duresa d’aquest port, juntament amb el desnivell acumulat de tota la jornada.



La baixada per l’altre vessant també és molt espectacular, amb vistes de l’etang de Lers.



I és que l’Ariège es fa suar molt, però la bellesa de l’entorn juntament amb la duresa i espectacularitat dels seus ports fa que les rutes per allà siguin genials i no deixin indiferent a ningú.

Aquí teniu el perfil de l’etapa.



Salut a tots i que el ritme no pari!!!!

1 comentario:

  1. Impresionant companys! molt bona etapa. Pujareu Bracons com si res :-)

    una abraçada

    ResponderEliminar