Descobrint una mica més l'Ariège!

Després d’estar molts mesos esperant, per fi han arribat els grans ports a les sortides. Aprofitant la bona primavera que està fent vam dir de fer una etapa d’aquelles series en plè Pirineu, i així va ser. Dimecres 20 d’abril, a les 5:00 hores del matí sortim, juntament amb l’Adrià de la Pobla de Lillet direcció Massat, un bonic poble situat a l’Ariège, regió on tindrà lloc la nostra etapa. El matí era bastant fresc, el termòmetre va arribar a baixar fins als 0ºC en algun tram de la Cerdanya.

Arribem més d’hora del que ens pensàvem, poc després de les 7:00 ens presentem al poble de Massat, on aparcarem sense cap problema a la plaça de l’església.

Al cap de poca estona arriba l’altre company de ruta, el Roger. Aprofitant que tothom ha arribat molt d’hora al punt de trobada, decidim sortir més aviat del que haviem planejat i a les 8 del matí ja estem donant pedals pujant el primer port de la jornada i primer BIG, el Col de Peguère.

Aquesta pujada té dues parts molt ben diferenciades, una primera d’uns 6 quilòmetres més o menys, la qual no és gaire dura, que coincideix amb la pujada de Col de Port. Pel que fa al segon tram, canvia totalment la cosa. Els últims 3,5 km de la pujada tenen una mitja propera al 12% amb algun quilòmetre proper al 14%. Tot i això les rampes no solen ser gaire superiors al 15%. És un tram realment dur, amb una carretera molt estreta, típica de l’Ariège.

Una vegada superat el primer port del dia, fem un parell de quilòmetres de fals pla que ens portaran fins al Sommet de Portel. Aquí comença la baixada, per carretera estreta i passant pel Col de la Crouzette. La baixada per on passarem és realment pronunciada, no té res a envejar als últims quilòmetres de Peguère.

Una vegada al poble de Biert, comença la segona cota del dia. El col de Saraillé. Potser el més suau del dia però tot i això té algun quilòmetre proper al 9% amb una mitja del 6.5% durant uns 5.5 km.

La baixada d’aquest port té unes vistes realment espectaculars de les muntanyes més altes de la zona, encara amb una bona quantitat de neu a les parts més elevades.

Arribem al poble d’Ourst, on encarem uns quants quilòmetres de fals plà fins arribar a Ustou, on comença el tercer port important del dia i segon BIG, l’estació d’esquí de Guzet-Neige, una pujada constant, amb algun descanset però bastant dura. Són uns 11 km a una mitja del 7.1%.

Els primers quilòmetres coincideixen amb els del Col de Latrape, el qual farem després de Guzet. La pujada no és que sigui molt espectacular, és una típica pujada a una estació d’esquí, però les vistes des de dalt no estan gens malament.

Una vegada hem coronat tots, fem foto de rigor i baixem uns 6 km fins arribar al trencant per acabar de pujar l’últim quilòmetre i mig del Col de Latrape, on farem una coca-cola per agafar forces per fer, potser, el port més dur i constant de la jornada, el Col d’Agnes.

Aquest coll comença a la localitat de Aulus les Bains, on trobarem un cartell que posa que està tancat. Nosaltres passem totalment d’aquesta senyal i tirem cap amunt.

Els primers quilòmetres transcorren per una recta llarguíssima, amb uns percentatges molt alts i constants. El port consta de 10 km amb una mitja del 8.2% que no està gens malament.

En un principi costa agafar el ritme de pujada però poc a poc les cames es van acostumant a la pendent i la pujada s’acaba fent molt entretinguda, gràcies a les bones vistes que presenta.

Els últims quilòmetres del port són realment espectaculars, amb algun descanset molt benvingut que et permet respirar una mica i disfrutar del paisatge.

Aquí podeu veure el Roger a punt de coronar Agnes i a punt de sumar el tercer BIG del dia. La cara de cansat diu molt de la duresa d’aquest port, juntament amb el desnivell acumulat de tota la jornada.

La baixada per l’altre vessant també és molt espectacular, amb vistes de l’etang de Lers.

I és que l’Ariège es fa suar molt, però la bellesa de l’entorn juntament amb la duresa i espectacularitat dels seus ports fa que les rutes per allà siguin genials i no deixin indiferent a ningú.

Aquí teniu el perfil de l’etapa.

Salut a tots i que el ritme no pari!!!!

Bon temps i bons ports!

Després d’estar molts dies sense actualitzar el blog, avui hi torno amb la última sortida, la de dissabte pel matí. Aprofitant el bon temps que ha fet aquests últims dies vam fer, potser, la ruta amb els ports més durs del que portem d’any. En aquest cas vaig anar acompanyat de l’Adrià, el Pere i el Jordi.

Quedem a les 8 del matí, el sol comença a apretar amb ganes ja, no farà falta cap jaqueta ni paravents en tota la sortida. L’any passat a aquestes alçades d’any, encara anàvem de llarg i les sortides eren molt més discretes, però com ja he dit anteriorment, s’ha d’aprofitar la situació.

Amb poca estona ens plantem a Coll de Merolla, un port, el qual va molt bé per entrar en calor. Com no podia ser de cap més manera, el pugem fent petar la xerrada ja que en aquest cas la pujada és molt suau i no la fem a fons ni molt menys.

Baixem cap a Gombrèn i Campdevànol, on ens trobarem ja alguns ciclistes, algun de conegut com el Fernando (“Sirhcar” al Fòrum), el qual aprofito per saludar-lo des d’aquí.

Travessem Ripoll, on trobem bastant trànsit degut a que s’hi celebrava la fira de les 40 hores. Passat Ripoll, encarem ja el pla, o millor dit, fals pla cap a Sant Joan de les Abadesses, on començarà la primera “cota puntuable” de la jornada, Coll de Jou, per mi, un dels ports més durs i a la vegada espectaculars de la zona, sobretot per la seva vessant de Ribes, la qual farem de baixada. En aquest cas farem la vessant més dura, amb algun quilòmetre que supera el 11% de mitja amb rampes properes al 20%.

Els primers quilòmetres, sortint de St. Joan, no tenen gran dificultat, la cosa es complica, i de veritat, en el seu pas per Ogassa, on ja al mig del poble trobem rampes que ens faran posar ja pràcticament el pinyó gran. Aquest és molt irregular, on trobarem dos trams bastant durs, un sortint del poble d’Ogassa i l’altre ja cap al final.

Les primeres rampes, les fem xerrant encara i fent broma, però a mida que anem avançant el silenci s’apodera de la situació ja que el cansament comença a ser ja acusat.

Una vegada ja superada la primera part dura del port, tenim un descans, el qual no acaba de ser benvingut, ja que el paviment, que és ciment, està en no gaire bones condicions i s’ha d’anar en compte a no passar per alguns forats que podrien deixar malmesa la roda de la bici.

A dos quilòmetres per coronar, tenim punxada. El Pere segurament ha punxat pel mal estat del paviment. Traiem la coberta, muntem una càmera nova, i quan sembla que ja la tenim inflada, surt la vàlvula volant i ja hi tornem a ser! Finalment ho vam poder solucionar, ja que disposàvem de vàries càmeres.

Aquí us deixo unes imatges de l’últim quilòmetre de pujada, realment espectacular!

Una vegada coronat el coll, mengem una mica i tirem cap a Ribes. La baixada tot i ser de ciment, està en molt millor estat que per l’altre vessant. Les vistes del principi de la baixada són espectaculars de nou.

Passem el poble de Bruguera, on recollirem aigua per tal d’afrontar el segon port del dia, la Collada de Toses.

Baixem fins a Ribes, on comença la pujada. Els primers quilòmetres, fins a Planoles, els farem per la carretera general. La pujada no és molt acusada però la calor comença a ser important i es fa una mica feixuc.

Una vegada al poble de Planoles, agafem la carretera que va cap a Toses. Els primers quilòmetres continuen sent suaus, amb pendents entre el 3% i 5%. A Toses parem a la font per tal d’omplir els bidons d’aigua fresca, menjar una mica i encarar la part més dura del port.

Aquí trobem alguns quilòmetres al 10%, amb una pendent molt mantinguda que no dona descans fins que no corones. Aquí cada un agafa el seu ritme. Jo intento seguir l’Adrià, però acabo perdent-lo de roda. Tot i això no el perdo de vista. Estic content ja que tot i no poder sortir tot el que voldria, més o menys puc portar un bon ritme a les pujades.

Ens reagrupem tots i continuem, que la pujada encara no s’ha acabat! Ara hem de superar els 2 quilòmetres de pujada des del Pla d’Anyella fins el Coll de la Creueta, dos quilòmetres amb una pendent del 7%, 8%. Coronem la Creueta i ara ja només queda baixada fins la Pobla.

Al final va sortir una molt bona ruta, amb una bona suma de quilòmetres i desnivell, amb dos ports bastant durs, una molt bona manera de passar el matí del dissabte, fent bici en molt bona companyia!

Aquí teniu el perfil:

Salut a tothom i a seguir rodant!

Una volta per tres comarques (Berguedà, Ripollès i la Garrotxa).

Amb una mica de retard però ja torno a actualitzar el blog. El pasta cap de setmana no va ser tant profitós com l’anterior però la sortideta del dissabte no va estar gens malament.

Aquesta vegada vaig quedar amb el Trins, per a fer una volteta amb un bon nombre de quilòmetres.

Quedem a les 8:30 del matí. Encarem la pujada a Coll de Merolla amb tranquilitat, mirant d’agafar un bon ritme per tal d’aguantar en condicions tota la sortida. La baixada la fem a bon ritme, pedalant en tot moment (el ritme el marcava el senyor Trins…). Anem baixant fins a Ripoll on agafarem la carretera direcció St. Joan de les Abadesses. Aquí la carretera va fent més aviat pla (o fals pla) tot i alguns repetxons que superem no s’ha de treure el plat. A partir de St. Joan trobem alguna pujadeta que ens fa apretar més les dents i inclús, treure el plat. Tot i això el ritme continua sent bo. Una vegada a St. Pau, prenem la carretera que va cap a Olot, superant el Coll del Capsacosta. Aquest no suposa cap dificultat ja que per aquesta vessant és pràcticament pla.

Una vegada superat el coll, emprenem la baixada cap a la Vall de Bianya. En aquest tram ens trobem gran quantitat de ciclistes que molts d’ells ens tornarem a trobar de tornada, al Coll de Canes.

La baixada fins arribar a la C-26 és molt tranquil·la i pràcticament només ens creuem amb ciclistes. Una vegada agafem la carretera dels túnels, on el trànsit és més elevat, ens posem un darrera l’altre i seguim baixant. Fins arribar a Olot el terreny és pla, en alguns punts és favorable i tot.

A partir d’Olot, comença la pujada al port, més important de la jornada, si més no pel que fa els números, el coll de Canes. No és un port dur ni molt menys però és llarguet i si es puja ràpid pot fer bastant mal. Aquest no és el nostre cas ja que el pugem a un ritme tranquil i anem xerrant. El sol comença a apretar i cauen algunes gotes de suor. Passem el Coll de Coubet, que pocs dies abans havien superat els corredors de la Volta (considerat pels organitzadors de 1a categoria, en el meu cas el considero un 2a). Continuem pujant fins coronar Canes.

La baixada de Canes la fem amb vent de cara i m’és molt difícil seguir el ritme del Roger en els trams de més baixada, no paro de pedalar en cap moment. A partir de Vallfogona del Ripollès trobem alguns trams de pujada i pla on haurem de combatre el vent de cara. Acabada la baixada, travessem Ripoll i seguim pujant cap a Campdevànol on prenem una coca-cola per tal de recuperar forces i encarar la última dificultat de la sortida. Merolla des de Campdevànol ho tenim bastant per mà però quan vas una mica “cascat” es pot arribar a fer molt dur ja que la carretera pica cap amunt en tot moment i l’asfalt no és que estigui en gaire bones condicions. Poc després de sortir de Campdevànol ens atrapa un home, amb el qual compartirem pedalades fins arribar a Gombèn. Coronem el coll i encarem la baixada ja cap a la Pobla, per variar, el Roger torna a marcar un bon ritme i no el puc seguir fins que arriben alguns repetxons on el torno a atrapar, per tornar-se a escapar a les baixades...

En conclusió, una ruta molt bonica, sense grans desnivells però a bon ritme. Una sortida perfecte per l’època en la que ens trobem, per tal d’anar acumulant quilòmetres a les cames.

Aquí teniu el perfil:

Gràcies per les fotos Trins!!

Salut i que el ritme no pari!

Seguim sumant quilòmetres!

Després d’estar prop de dues setmanes sense tocar la bicicleta, per fi aquest cap de setmana vaig poder treure’m el “mono” que portava ja des de feia dies.

El problema de no poder sortir entre setmana fa que si un cap de setmana no pots sortir, ja sigui per culpa del mal temps o per acumulació de coses a fer, s’allarga massa el temps d’inactivitat i això fa que costi molt sumar quilòmetres.

El passat cap de setmana va ser realment bo pel que fa al temps i una oportunitat així no es pot deixar escapar.

El dissabte a les 9 del matí havíem quedat amb el Roger (Trins), el seu pare i el Jordi Perarnau per anar a rodar una estona. Em llevo pel matí, esmorzo i a la que vaig a treure la bicicleta del garatge, putada! La roda estava punxada! No hi ha més solució que reparar-ho. Truco als companys per avisar-los i quedem que ells aniran tirant i que ja els atraparia...

Arreglo la punxada el més ràpid possible i surto fletxat de casa direcció Merolla. Pujo a bon ritme, em pensava que després de tants dies costaria més arrancar però les sensacions pujant són bones. Suposo que els spining que van caient de tan en tan per alguna cosa han de servir! Arribo a Coll de Merolla i allà ens trobem tots tres. El pare del Roger havia anat tirant al seu ritme.

La baixada la fem bastant ràpid, un ritme molt alegre que marcava el Trins com ja sol ser normal.

Una vegada a Campdevànol tirem cap a Ribes de Freser per acabar encarant la pujada a Queralbs. Continuem amb un bon ritme. Arribant a Ribes atrapem al Máximo (Pare del Roger), que ens acompanyarà durant la resta de la ruta. La pujada a Queralbs la fem tranquil·lament, xerrant. Al final, ja arribant, m’escapo una mica i segueixo pujant fins que s’acaba l’asfalt, poc després de passar el poble. Aquesta última part de la pujada no està gens malament, la pendent va rondant entre el 6% i el 8%. Al poc temps d’arribar a dalt, quan començava a baixar, va arribar el Jordi, que també va acabar d’arribar. Baixem i al poble ens tornem a agrupar amb el Roger. Fem la baixada a bon ritme de nou, amb el vent sempre de cara. Una vegada a Campdevànol encarem l’últim tram ja cap a la Pobla tot xerrant amb els companys. Arribant a Gombrèn ens trobem a un altre company de la Pobla, l’Oriol, que ens acompanyarà ja fins a l’arribada. Al final hem format un bon grupet. A veure si continuem sent tanta gent a les pròximes sortides!

El diumenge, per això, la cosa ja era més sèria. Haviem quedat amb el Roger Coll i l’Adrià per a fer, si més no per a mi, la sortida més dura del que portem d’any. L’hora de quedada era bastant d’hora, a les 8 del matí a Guardiola. Amb l’Adrià havíem quedat a les 7:40 però acabem sortint a les 8 menys 10 ja que de poc i em quedo dormint...

La baixada fins a Guardiola es fa molt dura, el fred era intens i la baixa temperatura, sumada a la velocitat de baixada, fa que la sensació sigui molt acusada. Una vegada a Guardiola ens ajuntem amb el Roger i continuem avall. El tram fins la Rodonella es fa especialment dur degut al fred que continuava fent. A partir d’aquí el terreny fa que entrem en calor i el sol també comença a escalfar. Una vegada a Berga comença la primera pujada “puntuable” del dia, el Coll de Jouet o Túnel de la Mina (com l’hi vulgueu dir) tot i que algun repetxó ja ens havia posat a lloc uns minuts abans.

La pujada no és gens dura, la fem a bon ritme tot xerrant, cosa que fa que passi ràpid. Amb un moment ens posem davant del túnel. Barreta, ens abriguem una mica i cap avall!

Amb poca estona ens presentem ja a St. Llorenç de Morunys, havent superat ja alguns repetxons d’aquells que fan que les cames es posin a lloc, que només s’agraeixen els dies de fred, ja que et fan suar de valent!

Aquí podem dir que comença el port més important de la jornada, el Coll de Port. Per a mi i l’Adrià no era nou, però per al Roger sí i crec que no el va decepcionar gens. No té percentatges molt importants, desnivells del 6% i 7%, però els descansos són molt escassos i la pendent es manté molt constant.

Pujem el port a bon ritme, aconsegueixo seguir a l’Adrià fins a coronar. Una vegada a dalt esperem el Roger i fem la foto de rigor. Les vistes des d’allà dalt eren espectaculars, les nevades dels últims dies fan que el Pirineu estigui completament blanc, en tot el que portem d’hivern no l’havia vist tant nevat!

Foto: Adrià Moreno

Encarem la baixada cap a Tuixén, on començarem el segon port més important del dia, el Coll de Josa. Els primers quilòmetres entre els pobles de Tuixén i Josa els fem a un ritme tranquil, tot xerrant. Aquest tram del port és bastant pla, només hi ha alguns trams on puja més, sobretot arribant al poble de Josa del Cadí. Passat Josa, al cap de dos quilòmetres encarem la part final del port, la més dura amb diferència. Segons el cartell que hi ha la pendent mitja és del 6% però crec que el que va fer aquest cartell es va quedar una mica curt.

En aquest últim tram no hi ha manera de seguir l’Adrià, el cansament del dia abans ja es fa present i vaig pujant al meu ritme. Una vegada a dalt, ens reagrupem i fem la foto amb el cartell del port.

Foto: Roger Coll

A aquestes hores la gana ja comença a apretar i parem al poble de Gósol a fer unes patates i una coca-cola que ens donarà energia ja per a arribar a casa.

Ara la part dura de la ruta ja estava feta. Només quedaria la pujada des de Saldes a Maçaners que es fa menys dura del que en un principi imaginàvem.

Arribem a Guardiola de nou i ens despedim del Roger. Ara només faltava la pujada a la Pobla, que ens feia bastant respecte ja que a aquestes èpoques el cos encara no està acostumat a aguantar tantes hores sobre la “burra”. Tot i estar cansats, ho fem a un molt bon ritme.

Com a conclusió puc dir que el cap de setmana ha estat molt interessant i ben aprofitat. Les sensacions han estat bones tan un dia com l’altre. Potser no puc sortir tot el que voldria però com a mínim, de moment, les sensacions van sent bones!

Aquí teniu el perfil de la sortida:

Salut i que el ritme no pari!

Un cap de setmana interessant!

 

Després d’una setmana d’inactivitat, va arribar el cap de setmana i la veritat és que no ha estat gens malament. Aquesta setmana vaig pujar cap a la Pobla el dissabte i què millor que arribar i sortir a pedalar una mica.

Sortida de tarda, típica de quan no hi ha temps per fer grans coses. Anada i tornada a Campdevànol, uns 50 quilòmetres amb una temperatura més que agradable i a ritme alegre, i és que quan no hi ha temps per fer quilòmetres, s’agraeix fer una tirada més curta i a bon ritme, que quan arribis a casa estiguis cansat.

Però qui havia de dir que aquella tant bona temperatura del dissabte per la tarda, passaria a ser ja de cara a diumenge un fred intens, amb rufagada i vent del nord, gens fluix per cert.

Diumenge pel matí havíem quedat amb el Xavi (Beiru) per anar a fer una volteta, de característiques normals pel que fa a l’època en la que ens trobem.

Vam quedar que jo miraria el temps a les 6 del matí per tal de poder-lo avisar en cas de mal temps i així estalviar-se el viatge. Però a les 6 del matí estava tot calmat i el fred no era excessivament intens (el vent no deixa baixar la temperatura, però augmenta la sensació de fred). 

Al voltant de les 9 del matí, ens trobem amb el Xavi al barri del Firal de la Pobla. El temps havia empitjorat molt, la temperatura no era molt baixa per ser les 9 del matí, uns 8º, però el vent era fort cosa que feia que s’acusés molt més el fred.

Comencem a pedalar direcció Gombrèn, encarant les primeres pujades del dia. Anem fent a bon ritme, tot xerrant. Coronem Merolla.

   

Fins aquí el vent no s’havia fet notar gaire. Encarem la baixada cap a Gombrèn, on el fred es feia notar. El tram de Gombrèn a Campdevànol el vent venia a favor (cosa molt rara...) i els quilòmetres passaven molt ràpid. Arribem a Ripoll encara amb vent bastant a favor. Una vegada a Ripoll ens dirigim cap a Sant Joan de les Abadesses. Aquest tram personalment sempre se’m fa una mica pesat i aquesta vegada no va ser diferent, tot i que l’aire tampoc no venia de cara.

Encarem el Coll de Santigosa. La pujada és bastant tranquil·la, no trobem gairebé cotxes, només algunes motos de gent que van a fer trial per la zona. Comencem al pujada tranquil·lament, no és dura i podem anar petant la xerrada. A poc pel final m’avanço una mica i aprofito per fer una foto de l’arribada del Xavi a dal al coll. Fem la foto de rigor i continuem.

Continuem cap a Coll de Coubet i empalmem amb els últims 2 o 3 km de la vessant del Coll de Canes per Olot. Amb un moment coronem.

El vent començava a ser bastant fort i tocava de cara, era d’imaginar que si d’anada tocava de cul, de tornada passaria el contrari, i així va anar, havia arribat l’hora de patir.

Encarem la baixada cap a Vallfogona i Ripoll sense deixar de pedalar ja que el vent ens frenava bastant. Travessem Ripoll i pujant cap a Campdevànol la velocitat del vent continuava augmentant, costava molt avançar. 

El temps es complicava per moments, els núvols de rufagada guanyaven terreny i poc abans d’arribar a Gombrèn queien les primeres volves de neu.

Continuem pedalant entre vent i neu fins que passat Gombrèn sembla que el temps es comença a comportar, deixa de nevar i el sol sembla que escalfi una miqueta més. Abans d’arribar a Merolla em torno a escapar una mica, poc després ens retrobem de nou a dalt del coll.

Ara ja només tocava pedalar els últims 9 km de baixada amb un parell de repetxons.

Al final ens va quedar una molt bona sortida, amb uns 95 km i 1300 de desnivell, amb la duresa incrementada a causa del vent. No va estar gens malament, les sensacions van ser molt bones i esperem poder repetir sortides com aquesta, ara bé, si pot ser sense vent millor!

Només em queda agrair al Xavi per haver pujat, tot i el mal temps! Si voleu veure la seva crònica i les seves fotos només heu de visitar el seu blog.

Aquest és el resultat final de la sortida:

Salut a tothom i que el ritme no pari!